L’articulació entre els ossos astràgal i escafoide del peu (zona de l’empenya) és molt important en el suport del pes i transmissió de les forces en caminar. És una articulació amb mobilitat a tots els plans de l’espai, flexió i extensió, rotacions interna i externa, adducció i abducció. Tot i això, és molt important per als moviments d’inversió i eversió, que es realitzen de forma combinada amb l’articulació subastragalina entre astràgal i calcani.

La majoria dels pacients que presenten artrosi en aquesta localització presenten una mica de deformitat (engruixament) del dors del peu, dolor en caminar i dificultat o impossibilitat per córrer. En alguns casos l’origen de l’artrosi és desconegut i ens hi referim com a artrosi primària. Quan els canvis degeneratius es produeixen amb el temps arran d’un episodi traumàtic (fractures o osteonecrosi de l’escafoide o de l’astràgal) parlem d’artrosi secundària posttraumàtica.

Un estudi radiològic amb raigs X és suficient per identificar el problema i confirmar-ne el diagnòstic. Alhora, és de gran utilitat l’estudi de ressonància magnètica del peu per valorar en detall els ossos afectats, els tendons circumdants així com les altres articulacions adjacents.

A l’artrosi, el primer tractament és conservador, recomanant-se repòs relatiu. Es pot fer exercici a la piscina. La fisioteràpia convencional pot ajudar a enfortir el peu i mantenir la mobilitat de les articulacions; encara que la inflamació, l’edema ossi, les lesions subcorticals continuen estant actives. Un estudi biomecànic per confeccionar una plantilla de descàrrega a mida pot ser necessària per suportar l’arc intern i disminuir el desplaçament intern i plantar del cap de l’astràgal.

Els nostres tractaments en fisioteràpia avançada, amb els nostres equips d’electromedicina, estabilitza el procés artròsic per a un període de temps llarg, endurint la cortical òssia, de manera que es redueix el procés deformatori; eliminem la inflamació de les estructures toves confrontants; i augmentem el rendiment de la zona; podent realitzar les activitats de la vida diària amb les mínimes molèsties possibles.

En els casos severs, si no es realitza un tractament conservador i regeneratiu com l’anteriorment descrit, s’opta per la cirurgia que consisteix en l’artròdesi astràgal escafoide. És una tècnica definitiva que fixa l’articulació anquilosada i dolorosa, millorant la funcionalitat del peu, tot i la pèrdua de mobilitat d’inversió i eversió, que es pot notar més en caminar en terrenys irregulars, però que no és gaire rellevant a la vida urbana.

The post Artrosi del tars: on es localitza i què és? appeared first on Cesmar Llagostera.