El tendó d’Aquil·les és el tendó distal conjunt dels músculs gastrocnemis (bessons) i el soli, i s’insereix a l’os calcani (al taló). La seva funció principal és la flexió plantar, tenint molta importància en accions com caminar, córrer i saltar.

Aquesta patologia es caracteritza pel dolor, la rigidesa i la limitació del moviment. En casos aguts, apareix de forma ràpida a causa d’alguna activitat o situació en què el tendó hagi patit bé per cops, o per una càrrega excessiva, provocant inflamació a la zona.

D’altra banda, en els casos crònics no hi ha tanta inflamació, però apareix un dolor més persistent i s’observa una degeneració del tendó en proves com l’ecografia o la ressonància magnètica.

Majoritàriament podem diferenciar diferents zones:

Entesopatia aquilea

Afecta la porció més distal del tendó on hi ha la zona d’inserció amb l’os calcani. És el tipus més freqüent i està associada a la degeneració tendinosa relacionada amb l’envelliment i l’ús excessiu.

Tendinopatia aquilea no insercional

Afecta principalment el gruix del tendó. Normalment, hi ha un engrossiment del tendó a causa d’una càrrega física intensa. És més comú en esportistes joves.

Tendinopatia aquilea a la unió miotendinosa

És la zona de transició entre la musculatura dels gastrocnemis i l’aparició del tendó d’Aquil·les. És més comú quan hi ha una sobrecàrrega mecànic, a causa d’un mal suport o per moviments molt repetitius.

Causes de la tendinopatia aquilea

Per desencadenar una tendinopatia, sigui inflamatòria (tendinitis), degenerativa (tendinosi) o per ruptures parcials o totals, cal tenir en compte els diferents factors de risc:

• Sobrecàrrega o ús excessiu
• Factors biomecànics
• Esports d’alt impacte
• Calçat inadequat
• Condicions mèdiques

Quins són els símptomes d’una tendinopatia d’Aquil·les?

Els símptomes varien segons la gravetat de la lesió i l’àrea d’afectació, però en general inclouen:

• Dolor i sensibilitat
• Rigidesa matutina
• Inflor
• Empitjorament del dolor amb l’activitat física.
• Engrossiment del tendó

Tractament

Per a un bon abordatge terapèutic al tendó d’Aquil·les primer cal identificar l’estat i en quin punt es troba. Per això, és necessari una bona exploració física i ecogràfica per determinar la zona del tendó afectada i, si es troba en una fase més aguda o crònica o quan hi ha problemes biomecànics que s’hagin de corregir amb ortesi plantar, etc.

Des de Cesmar, per norma general l’objectiu en el tendó és, per una banda, treure el dolor i la inflamació, mitjançant la radiofreqüència UHF i, en casos més crònics on apareix degeneració del tendó, l’estimulació amb electròlisi percutània a l’àrea afectada de forma ecoguiada. D’aquesta manera, no només estimulem la desinflamació del tendó per a una correcta recuperació, sinó que també fomentem la reparació de la zona afectada del tendó mitjançant la formació de nou col·lagen.

The post Quins són els símptomes d’una tendinopatia d’Aquil·les? appeared first on Cesmar Llagostera.

Una tendinopatia es descriu com una patologia multifacètica al tendó caracteritzada per dolor, limitació en la funció i dificultat per tolerar l’exercici. A nivell del teixit del tendó, s’observa una desorganització de les fibres de col·lagen, un engrossiment, de vegades un augment de la microvascularització i de sensibilitat, amb el pas del temps, una tendinopatia aguda passarà de tenir una inflamació important i pocs canvis estructurals a una inflamació periòdica en funció de la fatiga i molts canvis estructurals, empitjorant així el pronòstic del tendó i dificultant-ne la rehabilitació.
 

Diagnòstic d’una tendinopatia

 
Per al diagnòstic correcte, a més de la presència de dolor amb la funció limitada i la dificultat de tolerar exercici, hi ha proves específiques per posar el conflicte el tendó en qüestió, que es consideren positives si en fer-les es genera més dolor. També ajuda i serveix per al diagnòstic l’ús de l’ecografia o altres proves d’imatge que permetin valorar el tendó; així, es pot observar el patró fibril·lar de col·lagen del tendó i valorar-ne l’estat. Les tendinopaties més comunes són la dels rotadors de l’espatlla, com el supraespinós, epicondilàlgies lateral i medial del colze, també coneguts com a colze de tenista i colze de golfista. La tendinopatia del tendó rotular al genoll i la tendinopatia del tendó d’Aquil·les.
 

Tractament a Cesmar Llagostera

 
Les alteracions que observem en una tendinopatia són un intent fallit del cos per reparar el teixit. Tenint això en compte el plantejament per a l’abordatge terapèutic és aconseguir una millor vascularització al tendó per ajudar en la seva reparació i treure inflamació, usant la diatèrmia de radiofreqüència amb ones UHF, fomentar la generació de nou col·lagen per a la reestructuració fibril·lar mitjançant l’electròlisi percutània musculoesquel ECO guiada i treure el dolor mitjançant una electroestimulació tetrapolar interfàsica.

The post Què és una tendinopatia? appeared first on Cesmar Llagostera.

L’articulació de l’espatlla és una articulació esfèrica (enartrosi). La part superior de l’os del braç (húmer) forma una articulació amb l’omòplat (escàpula). Els tendons són les estructures fibroses que uneixen els músculs amb els ossos. A l’espatlla intervenen, la porció llarga del bíceps braquial i els músculs de l’anomenat maneguet dels rotadors: supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular. El maniguet dels rotadors és un grup de músculs i tendons que van enganxats als ossos de l’articulació de l’espatlla, permetent que aquest es mogui i mantenint estable.

La tendinitis del maniguet dels rotadors es refereix a la irritació d’aquests tendons i inflamació de la Bursa (una capa normalment llisa) que recobreix aquests tendons. Quan aquests tendons s’inflen o inflamen, en què es produeixen micro trencaments i àrees de necrosi, se l’anomena tendinitis.
 

Símptomes

 
Els símptomes d’una tendinitis d’espatlla són:

• Dolor per la pressió al tendó.
• Manca de força.
• Dificultat per fer activitats diàries.
• Dolor en la realització de moviments actius de l’espatlla i dolor en fer estiraments del tendó muscular.

Causes

 
Les principals causes d’aquesta lesió són:

• Mantenir el braç en la mateixa posició durant períodes de temps llargs, com fer feina d’oficina o perruqueria.
• Practicar esports que requereixen moviment repetitiu del braç per sobre del cap com el tenis, el beisbol (particularment el llançament), la natació i l’aixecament de peses per sobre del cap.
• Treballar amb el braç per sobre del cap durant moltes hores o dies, com els pintors i els fusters.
• Mala posició durant molts anys.
• Degeneració del tendó per envelliment.
• Caigudes amb trencaments parcials del tendó.
• Moviments bruscs.
• Desequilibri de grups musculars més propers al cap humeral.

Proves mèdiques

 
Proves mèdiques per a la tendinitis d’espatlla:

Les proves que es fan per diagnosticar la tendinitis d’espatlla són les següents:

• Ecografia.
• Ressonància magnètica nuclear.
• Proves funcionals de mobilitat.
• La realització d’aquestes proves i l’estudi detallat de la història clínica del pacient solen donar un diagnòstic precís.

Tractaments per a la tendinitis d’espatlla

 
El tractament adequat per a la tendinitis de l’espatlla és la fisioteràpia i l’electromedicina. L’objectiu d’aquesta especialitat és eliminar el dolor d’espatlla i millorar l’articulació, l’estabilitat i la força muscular. Per això es realitzen una sèrie de tractaments específics que hem dissenyat i exercicis adaptats a cada lesió.

Entre les teràpies més eficaces trobem l’electròlisi percutània ressò guiada, mínimament invasiva, usant un ecògraf d’alta definició, estimulem directament a la zona de teixit danyat, i així accelerem el procés proteínic fibril·lar per la qual cosa es produeix una regeneració del tendó afectat. Amb poques sessions, s’aconsegueix una ràpida readaptació a la vida esportiva i diària.

The post Tendinitis del maniguet rotador de l’espatlla: símptomes i causes appeared first on Cesmar Llagostera.