Tenir líquid al genoll sense cop previ significa que hi ha un vessament articular, és a dir, una acumulació excessiva de líquid sinovial dins de l’articulació. Aquest líquid és necessari per lubricar i protegir el genoll, però quan es produeix en excés sol indicar que l’articulació està reaccionant davant d’una irritació interna.

El líquid al genoll no és una lesió en si mateix, sinó la conseqüència d’un procés que pot ser degeneratiu, inflamatori o estructural.

Causes del líquid al genoll sense traumatisme

Quan no hi ha hagut una caiguda ni un cop directe, les causes més freqüents solen estar relacionades amb el desgast articular o amb processos inflamatoris.

En els casos degeneratius, com l’artrosi, el cartílag perd progressivament la capacitat d’amortiment. Aquesta situació genera irritació dins de l’articulació i respon respon produint més líquid sinovial. En aquest context, el líquid al genoll sol aparèixer de forma intermitent, especialment després d’episodis de sobrecàrrega o dies de més activitat física. Moltes vegades millora amb repòs relatiu, ja que el cos tendeix a reabsorbir l’excés de líquid.

Quan predomina el component inflamatori, la inflor sol ser més persistent i evident. És habitual notar el genoll més calent al tacte, amb sensació de pressió interna i dolor que no disminueix clarament amb el repòs. En aquests casos hi pot haver una resposta biològica activa que requereix una valoració més específica.

També poden aparèixer vessaments per lesions meniscals degeneratives. En persones adultes, petits trencaments del menisc es poden desenvolupar sense un traumatisme concret i provocar inflamació recurrent amb acumulació de líquid.

Símptomes associats de líquid al genoll

A més de la inflor visible, moltes persones refereixen sensació de tibantor, dificultat per flexionar o estendre completament el genoll i molèsties en carregar pes. En alguns casos, pot aparèixer una lleu sensació d’inestabilitat.

És important entendre que el líquid al genoll és un signe que l’articulació està sotmesa a algun tipus d’alteració interna, encara que no hi hagi hagut un cop previ.

Quan és recomanable consultar?

Convé fer una valoració professional quan el líquid al genoll no disminueix després de diversos dies, quan el dolor augmenta progressivament o quan els episodis es repeteixen amb freqüència. La inflamació persistent pot accelerar el desgast articular si no es tracta adequadament.

Tractament

El tractament depèn sempre de la causa que origini el vessament. En situacions lleus per sobrecàrrega, pot ser suficient ajustar l’activitat, treballar l’enfortiment muscular i aplicar tècniques de fisioteràpia orientades a reduir la inflamació.

Quan l’origen és inflamatori o degeneratiu, cal abordar l’abordatge individualitzat. L’objectiu no és únicament reduir el líquid al genoll, sinó tractar el problema de base i millorar la funció articular per evitar recaigudes.

A CESMAR fem una valoració personalitzada per determinar l’origen del vessament i dissenyar un tractament adaptat a cada pacient, prioritzant la recuperació funcional i la prevenció a llarg termini.

The post Què significa tenir líquid al genoll sense un cop previ? appeared first on Cesmar Llagostera.

Què és el dolor articular crònic?

El dolor articular crònic ve definit per dolor que persisteix durant 3 mesos o més, i pot ser degut a diferents causes, encara que en adults i gent gran la més probable és l’artràlgia degenerativa, associada a l’osteoartritis o osteoartrosi.

Artràlgia degenerativa: la causa més freqüent

L’artràlgia degenerativa és el dolor produït pel desgast progressiu del cartílag articular. Amb el temps, l’articulació perd el seu “amortiment” natural, cosa que genera dolor, rigidesa i limitació del moviment.

El desgast articular forma part del procés natural de l’envelliment i es pot veure accelerat per factors com l’activitat laboral, les caigudes, els traumatismes o el pas del temps. Amb els anys, els teixits del cos experimenten canvis degeneratius progressius, i les articulacions no en són una excepció, ja que suporten càrrega i moviment de forma constant al llarg de la vida.

Com identificar si el dolor és degeneratiu?

Se sol sospitar que el dolor és degut a l’artràlgia degenerativa quan:

• Apareix de forma progressiva al llarg del temps,
• El dolor empitjora amb la fatiga i millora amb el repòs,
• Presenta rigidesa articular al matí (menys de 30 minuts).

Articulacions més afectades

Les zones on amb més freqüència apareix aquest tipus de dolor són:

• Genolls
• Malucs
• Mans ( o dits)
• Columna cervical o lumbar

Factors de risc del desgast articular

Els principals factors de risc poden ser:

• Edat major de 45 anys
• Sobrepès o obesitat
• Lesions articulars prèvies
• Treballs d’alt impacte
• Esports exigents
• Antecedents familiars.

Artrosi i dolor

Cal tenir en compte que l’artrosi i el desgast articular no necessàriament comporten dolor. Sí que poden generar limitacions i molèsties, però moltes persones amb artrosi mantenen una bona qualitat de vida.

Quan sospitar un procés inflamatori?

Quan una articulació amb artràlgia degenerativa comença a fer mal de forma progressiva, amb una intensitat creixent i sense millorar amb el repòs, és probable que s’estigui desenvolupant un procés inflamatori associat. En aquests casos, el dolor pot interrompre fins i tot el descans nocturn i acompanyar-se de signes visibles com inflor a la zona afectada, sensació de calor local o envermelliment, indicatius d’inflamació activa.

Tractament del dolor articular a CESMAR

Tant si tens dolor crònic articular per artràlgia degenerativa com si pateixes un problema inflamatori articular (amb artrosi associada o sense), a CESMAR tractem tota mena d’articulacions.

El nostre objectiu és:

• Millorar la qualitat de vida
• Millorar la condició articular
• Reduir dolor i inflamació
• Recuperar mobilitat

Si el dolor articular està limitant el dia a dia, valorar l’origen i aplicar un tractament adequat pot marcar la diferència.

The post Dolor articular crònic: quan pot ser artràlgia degenerativa? appeared first on Cesmar Llagostera.

Com hem comentat en altres publicacions, la fibrosi postintervenció quirúrgica ocorre durant el procés de formació de teixit cicatricial als llocs on s’ha realitzat una cirurgia o s’ha produït una ruptura de fibres.

El teixit cicatricial és una resposta normal del propi procés de curació de ferides del cos, un teixit que no disposa de gaire flexibilitat i no té la mateixa qualitat que un teixit sa, durant aquest procés, si el teixit cicatricial és excessiu o aquest es genera de forma desorganitzada pot generar aquesta fibrosi i tenir complicacions i molestes.

Per què quan es parla de fibrosi es refereixen a fibrosi postintervenció quirúrgica?

Bàsicament es refereix normalment a fibrosi postintervenció quirúrgica pel fet que durant una operació es tallen parts toves per poder realitzar la cirurgia, ja sigui muscular, articular o d’òrgans vitals. Tot i que després ho fan tot, el cos deu i genera un procés de reparació dels teixits on es formaran les cicatrius.

Durant aquest procés, en funció de diferents factors (com, per exemple, l’edat, la resposta pròpia del cos, la zona de la cicatriu, abordatge realitzat i, per descomptat, la rehabilitació i la recuperació), fan que es pugui generar teixit pseudofibròtic o fibròtic.

Però és important tenir en compte que podem haver generat aquest teixit fibròtic sense necessitat d’una cirurgia; per exemple, aquest es pot generar a causa d’una lesió. Ja sigui una ruptura muscular, oa causa d’alguna fractura que es desplaci i generi danys a les parts toves del voltant.

Com puc sospitar que pugui tenir fibrosi?

Tenir una cicatriu visible o en algun teixit a causa d’operacions o lesions, no necessàriament desencadena una fibrosi. És important que el teixit cicatricial tingui una bona flexibilitat, que no genera molèsties ni dolor.

Per exemple, si fent esport has tingut alguna lesió muscular o una cirurgia, aquesta, encara que sigui petita, pot generar teixit fibròtic, si en entrenar o realitzar activitats, notes rigidesa al múscul o la zona de la cicatriu, notes els teixits molt menys flexibles, amb sensació de tibantor en què no et sents còmode. És probable que hagi teixit fibròtic.

Diagnòstic

El diagnòstic correcte del teixit fibròtic és mitjançant ressonància magnètica i/o ecografia, on es poden observar correctament els teixits tous i localitzar les zones amb teixit fibròtic.

Prevenció i tractament

Tractaments com la diatèrmia UHF i la fisioteràpia invasiva, són especialment efectius per al tractament i la prevenció del teixit fibròtic, ja que en revascularitzar la zona faciliten la correcta reparació del teixit i la flexibilització del mateix, ajudant en la prevenció evitant que es generi teixit fibròtic o ajudant a reduir-lo.

Si necessiteu una valoració personalitzada, a Cesmar Llagostera us acompanyem amb un enfocament integral i amb la tecnologia adequada que us ajudarà per a la vostra correcta recuperació.

The post Què és la fibrosi postintervenció quirúrgica? appeared first on Cesmar Llagostera.

La fractura de Colles és una lesió força comuna al braç, especialment entre la gent gran o en situacions on algú cau cap endavant amb la mà estirada. Aquest tipus de fractura afecta la part distal del radi, que és l’os principal de l’avantbraç, i es distingeix per un desplaçament cap enrere del fragment distal, cosa que provoca la típica deformitat coneguda com a “dors de forquilla”.

Tot i que és una lesió comuna, entendre’n les característiques és clau per poder-la identificar i buscar una avaluació professional adequada.

Com passa realment una fractura de Colles?

En aquest tipus de fractura, la ruptura del radi sol passar a uns 2–3 cm de l’articulació del canell. El desplaçament cap enrere del fragment ossi provoca un canvi visible a l’anatomia del canell, cosa que permet sospitar que es tracta d’aquest tipus de fractura fins i tot abans de fer proves d’imatge.

És una lesió que sol aparèixer:

• Després d’una caiguda amb la mà estesa per frenar l’impacte.
• En activitats quotidianes on es perd lequilibri.
• En persones amb reducció de la densitat òssia, com a dones postmenopàusiques o persones amb osteoporosi.

Símptomes més habituals

Els signes i símptomes que comunament es presenten amb una fractura de Colles inclouen:

• Dolor intens i immediat després de limpacte, que augmenta amb el moviment.
• Inflor i tumefacció al voltant del canell, de vegades acompanyades d’hematomes.
• Deformitat visible, donant lloc a l’aspecte en “dors de forquilla”.
• Limitació funcional, dificultant o impedint moure el canell o els dits.
• Dolor a la palpació i sensibilitat a la zona afectada.
• Formigueig, entumiment o debilitat, especialment si hi ha irritació o compressió del nervi mitjà.

La combinació de dolor, inflamació i deformitat generalment és un indici clar que hi podria haver una lesió.

Qui té més risc?

La fractura de Colles pot afectar qualsevol persona, però és més comú a:

• Gent gran, especialment amb fragilitat òssia.
• Dones postmenopàusiques.
• Pacients amb osteoporosi o malalties òssies.
• Persones que fan activitats on les caigudes són freqüents.

La prevenció es basa en enfortir els ossos, fer exercici, mantenir bons hàbits posturals i crear un entorn segur per evitar caigudes.

Diagnòstic

La forma més ràpida de diagnòstic i la més utilitzada és mitjançant una radiografia, ja que permet observar correctament l’estat de l’os, si hi ha fractures i si estan o no desplaçades.

Una altra forma de diagnòstic seriosa mitjançant una ressonància magnètica, que podria estar més indicada si el metge sospita una lesió més severa de les parts toves, és a dir, que la fractura de l’os hagi causat danys també en musculatura, tendons, lligaments, gots o nervis.

Tractament

Com en totes les lesions s’ha de fer una exploració correcta i definir en quina fase de la lesió ens trobem per valorar correctament quin abordatge terapèutic és el més indicat. Tot i així, per norma general l’objectiu és fomentar la bona reparació de l’os, buscant que la fractura es curi el més ràpida possible, i la forma d’aconseguir-ho és mitjançant diatèrmia UHF per revascularitzar tota la zona de la lesió i estimular amb magnetoteràpia per millorar la qualitat dels teixits, permetent que el nou teixit sigui de millor qualitat.

La fractura de Colles és una de les lesions més freqüents al canell, i generalment passa quan algú cau sobre la mà estesa. Identificar els seus símptomes —com el dolor intens, la inflor i la deformitat típica— és fonamental per buscar atenció mèdica el més aviat possible.

Si necessiteu una valoració personalitzada, a Cesmar Llagostera us acompanyem amb un enfocament integral i amb la tecnologia adequada que us ajudarà per a la vostra correcta recuperació.

The post Què és una fractura de Colles i per què es produeix? appeared first on Cesmar Llagostera.

L’artràlgia degenerativa és una de les causes més comunes de dolor a les articulacions, especialment en adults i persones grans. Es manifesta mitjançant molèsties persistents que solen sorgir a causa del desgast gradual de les estructures internes de l’articulació. Tot i que sovint es relaciona amb condicions com l’artrosi, aquest tipus de dolor no sempre presenta inflamació visible, cosa que en pot complicar la detecció primerenca.

A continuació, t’expliquem de manera senzilla què és, per què passa i quins són els símptomes que et poden ajudar a reconèixer-la.

Què és l’artràlgia degenerativa?

El terme artràlgia fa referència, de manera senzilla, al dolor que se sent en una articulació. Quan parlem d’artràlgia degenerativa, ens referim al dolor que sorgeix a causa de la progressiva degeneració del cartílag articular i de l’os subcondral.

Aquesta degeneració fa que l’articulació perdi la suavitat i la funcionalitat, cosa que provoca dolor, especialment en moure-la.

Tot i que és més comú en persones grans, també pot afectar joves que tenen antecedents de lesions articulars o que presenten factors de risc que acceleren el desgast.

Causes més freqüents de l’artràlgia degenerativa

L’artràlgia degenerativa pot tenir diverses causes. Algunes de les més freqüents inclouen:

Desgast per envelliment

Al llarg del temps, el cartílag va perdent la seva elasticitat i gruix. Aquest procés, que es coneix com a artrosi primària, és la causa més comuna daquest problema.

Lesions prèvies o sobrecàrrega

Les activitats esportives d’alt impacte, els treballs físics exigents, i les fractures o els esquinços que no s’han recuperat adequadament poden afectar la mecànica de les articulacions i contribuir a la seva degeneració.

Factors metabòlics i genètics

La predisposició genètica, els canvis en el metabolisme i l’obesitat generen un estrès més gran en les articulacions.

Malalties cròniques

Algunes malalties inflamatòries poden causar canvis a l’estructura que resultin en dolor degeneratiu. Tanmateix, en aquests casos, seria més apropiat referir-nos a artritis en lloc de simplement artràlgia.

Símptomes

L’artràlgia degenerativa tendeix a avançar gradualment. Algunes de les manifestacions més comunes que es presenten són:

• Dolor mecànic que augmenta amb lactivitat i disminueix amb el repòs.
• Rigidesa articular, especialment després de romandre assegut o inactiu.
• Limitació del moviment, que s’accentua amb els anys.
• Cruixits o sorolls articulars (crepitació) en moure l’articulació.
• Debilitat muscular associada al menor ús de larticulació dolorosa.

Aquests símptomes poden impactar una o diverses articulacions, sent els genolls, malucs, mans i columna els que més freqüentment es veuen afectats.

En què es diferencia l’artràlgia de l’artritis?

Tot i que ambdós termes es relacionen amb el dolor articular, no signifiquen el mateix:

Artràlgia

• Dolor articular localitzat.
• No presenta inflamació visible.
• Sol estar relacionada amb processos degeneratius o mecànics.

Artritis

• Dolor acompanyat d’inflamació, inflor, calor o envermelliment.
• Pot implicar rigidesa perllongada i símptomes sistèmics.
• Sovint s’associa a processos autoimmunes o infecciosos.

Diagnòstic i tractament

Les articulacions no necessàriament han de fer mal, tot i que hi ha artrosi, és a dir, desgast de l’articulació, encara que és més fàcil que hi hagi artràlgia en una articulació més desgastada. Doncs aquesta, treballa pitjor, té menys rendiment i pot generar problemes més fàcilment.

La millor forma de diagnòstic, a part d’una exploració física correcta, seria una ressonància magnètica, doncs permet veure tota la zona articular de forma correcta. És cert que una radiografia també es pot fer servir, i en casos d’artrosi més severa, fins i tot amb ecografia es pot entreveure l’artrosi, però la més correcta i indicada seria la ressonància magnètica.

El tractament depèn de l’estat de l’articulació i l’origen i la causa de l’artràlgia. Principalment cal centrar en treure possibles focus inflamatoris articulars, estabilitzar l’articulació estimulant musculatura profunda i lligamentosa, estimular el drenatge de possibles vessaments articulars i tractar si és el cas possibles edemes ossis. Entre altres abordatges, davant d’una artràlgia, la diatèrmia UHF, l’electroteràpia tetrapolar, la magnetoteràpia i fins i tot en funció del cas, la fisioteràpia invasiva són tractaments indicats.

Si necessiteu una valoració personalitzada, a Cesmar Llagostera us acompanyem amb un enfocament integral i amb la tecnologia adequada que us ajudarà per a la vostra correcta recuperació.

The post Artràlgia degenerativa: per què apareix i com identificar-la? appeared first on Cesmar Llagostera.

El tendó d’Aquil·les és el tendó distal conjunt dels músculs gastrocnemis (bessons) i el soli, i s’insereix a l’os calcani (al taló). La seva funció principal és la flexió plantar, tenint molta importància en accions com caminar, córrer i saltar.

Aquesta patologia es caracteritza pel dolor, la rigidesa i la limitació del moviment. En casos aguts, apareix de forma ràpida a causa d’alguna activitat o situació en què el tendó hagi patit bé per cops, o per una càrrega excessiva, provocant inflamació a la zona.

D’altra banda, en els casos crònics no hi ha tanta inflamació, però apareix un dolor més persistent i s’observa una degeneració del tendó en proves com l’ecografia o la ressonància magnètica.

Majoritàriament podem diferenciar diferents zones:

Entesopatia aquilea

Afecta la porció més distal del tendó on hi ha la zona d’inserció amb l’os calcani. És el tipus més freqüent i està associada a la degeneració tendinosa relacionada amb l’envelliment i l’ús excessiu.

Tendinopatia aquilea no insercional

Afecta principalment el gruix del tendó. Normalment, hi ha un engrossiment del tendó a causa d’una càrrega física intensa. És més comú en esportistes joves.

Tendinopatia aquilea a la unió miotendinosa

És la zona de transició entre la musculatura dels gastrocnemis i l’aparició del tendó d’Aquil·les. És més comú quan hi ha una sobrecàrrega mecànic, a causa d’un mal suport o per moviments molt repetitius.

Causes de la tendinopatia aquilea

Per desencadenar una tendinopatia, sigui inflamatòria (tendinitis), degenerativa (tendinosi) o per ruptures parcials o totals, cal tenir en compte els diferents factors de risc:

• Sobrecàrrega o ús excessiu
• Factors biomecànics
• Esports d’alt impacte
• Calçat inadequat
• Condicions mèdiques

Quins són els símptomes d’una tendinopatia d’Aquil·les?

Els símptomes varien segons la gravetat de la lesió i l’àrea d’afectació, però en general inclouen:

• Dolor i sensibilitat
• Rigidesa matutina
• Inflor
• Empitjorament del dolor amb l’activitat física.
• Engrossiment del tendó

Tractament

Per a un bon abordatge terapèutic al tendó d’Aquil·les primer cal identificar l’estat i en quin punt es troba. Per això, és necessari una bona exploració física i ecogràfica per determinar la zona del tendó afectada i, si es troba en una fase més aguda o crònica o quan hi ha problemes biomecànics que s’hagin de corregir amb ortesi plantar, etc.

Des de Cesmar, per norma general l’objectiu en el tendó és, per una banda, treure el dolor i la inflamació, mitjançant la radiofreqüència UHF i, en casos més crònics on apareix degeneració del tendó, l’estimulació amb electròlisi percutània a l’àrea afectada de forma ecoguiada. D’aquesta manera, no només estimulem la desinflamació del tendó per a una correcta recuperació, sinó que també fomentem la reparació de la zona afectada del tendó mitjançant la formació de nou col·lagen.

The post Quins són els símptomes d’una tendinopatia d’Aquil·les? appeared first on Cesmar Llagostera.

Els problemes circulatoris venosos, tal com indica el nom són trastorns que afecten les venes, i són les encarregades de retornar la sang al cor el flux sanguini i generar complicacions, com la insuficiència venosa crònica, les varius, tromboflebitis, trombosi venosa profunda, etc.

Insuficiència venosa crònica

És un trastorn en què les venes de les cames no són capaces de bombar correctament la sang de tornada al cor, cosa que provoca una acumulació a les venes, genera inflor a les cames, dolor o pesadesa, canvis a la pell (com taques fosques, o com una petita capa brillant), i en casos greus pot generar ferides.

Varius

Són venes dilatades, generalment visibles a la superfície de la pell, ocorre quan les vàlvules de dins les venes no funcionen correctament, aquestes vàlvules s’encarreguen que el flux de la sang sigui unidireccional i no hi hagi un reflux, quan no funcionen correctament, la sang s’acumula i les venes s’inflen i deformen.

Tromboflebitis

És la inflamació d’una vena, causada per un coàgul sanguini (un trombe), si és superficial no sol ser tan perillosa, normalment genera cremor i molèstia, la pell està calenta al tacte i envermellida o decolorada, però si passa en venes profundes pot desencadenar una trombosi venosa profunda.

Trombosi venosa profunda

És la formació d’un coàgul a nivell venós profund, a part dels símptomes i problemes com la tromboflebitis, hi ha un perill molt real que es desprengui i tapi zones més sensibles com a cor o pulmons o gots més grans, podent causar embòlies, que depèn de la zona són potencialment mortals.

Factors de risc i prevenció

Els principals factors de risc per als problemes circulatoris venosos són l’edat avançada, l’embaràs, l’obesitat, condicions genètiques, el sedentarisme o feines de poca mobilitat com estar aturat drets o moltes hores assegut i lesions o traumatismes a les cames.

La principal prevenció per a problemes venosos inclou, fer exercici o evitar el sedentarisme de manera regular i mantenir un pes i dieta saludable.

En molts casos, així i tot, es poden generar situacions de problemes venosos, sobretot la insuficiència venosa crònica i les varius, que són els més comuns. Aquí entra el tractament, ja sigui preventiu per procedir davant d’un cas més agut.

Tractaments

El tractament pot ser més conservador, com ara les malles compressives o tractaments terapèutics com la pressoteràpia o l’electroestimulació muscular. Aquesta estimulació consisteix a activar la musculatura del cos per bombar de manera activa la sang, augmentant el flux i disminuint els problemes circulatoris.

A Cesmar treballem amb l’electroestimulació tetrapolar que permet treballar molt més profund sense causar incomoditat a la pell. A més de fer el mateix que l’electroestimulació convencional, permet neuromodular el sistema nerviós autònom, influint en el to vascular de les venes.

És important tenir una bona resposta en el to vascular, ja que el cos ho utilitza constantment per augmentar o reduir el flux sanguini i per mantenir la pressió arterial. D’aquesta manera estem generant un estat d’activació i relaxació, cosa que millora el retorn venós passiu perifèric (de les cames) i fa que els efectes perdurin més en el temps.

És a dir, aquests tractaments aplicats a Cesmar permeten la tonificació de la paret venosa, amb un flux de sang més gran i una millor oxigenació i drenatge venós, que milloraran la nostra condició d’insuficiència venosa crònica i de varius i evitarà complicacions com les tromboflebitis o trombosis venoses profundes.

The post Tractaments per a problemes circulatoris venosos appeared first on Cesmar Llagostera.

Les rampes musculars, són contraccions musculars tetàniques o també conegudes com a espasmes musculars. Són molt doloroses i involuntàries i poden passar en un o més músculs de forma simultània de forma sobtada. Tot i que en general són inofensives i breus, poden arribar a ser molt molestes i, en alguns casos, un símptoma de problemes més profunds.

Normalment, duren entre 3 i 10 segons, i si sobrepassa aquest temps pot desencadenar una contractura aguda i dolor muscular a la zona de manera més persistent.

Per què es produeixen les contraccions musculars tetàniques?

Hi ha diversos factors que poden causar aquestes contraccions musculars sobtades. Entre els més comuns hi ha la manca d’hidratació, o el dèficit de minerals com magnesi, potassi o calci. També el sobreesforç físic o la mala postura poden desencadenar-los, especialment en fer exercici excessiu o romandre immòbil durant molt de temps. Finalment, malalties subjacents com la diabetis, trastorns neurològics, quan hi ha afectació a columna lumbar, provocant radiculopaties, o circulatoris (com la claudicació intermitent) poden augmentar significativament la freqüència i intensitat de les rampes musculars.

Símptomes d’una rampa muscular

• Dolor intens i sobtat al múscul afectat.
• Enduriment visible o palpable del múscul.
• Incapacitat temporal per moure l’àrea afectada.
• Sensació d’estirada o tensió.

Tractament

A Cesmar Llagostera tractem les rampes musculars freqüents amb tecnologia avançada i eficaç. Utilitzem electroteràpia analgèsica i neuroestimuladora per regular els impulsos nerviosos i reduir la irritabilitat muscular. És especialment útil en rampes nocturnes o per neuropatia perifèrica. Apliquem també diatèrmia profunda per radiofreqüència (UHF), que millora la circulació, oxigena els teixits i redueix les rampes per fatiga o mala vascularització.

Els beneficis del tractament amb electromedicina per a pacients que pateixen rampes musculars són notables, ja que permeten una reducció significativa de la freqüència i durada dels episodis, brinden un alleugeriment immediat del dolor posterior a la rampa, afavoreixen la millora del to muscular i la regulació del sistema nerviós perifèric. A més, contribueixen a la prevenció de futures rampes mitjançant una intervenció primerenca i personalitzada.

Les rampes musculars no han de formar part de la teva rutina diària. A Cesmar, l’aplicació de l’electromedicina avançada permet una recuperació efectiva, abordant tant la causa com el símptoma de les rampes.

The post Què són les rampes musculars? appeared first on Cesmar Llagostera.

Què és l’Electròlisi Percutània Musculoesquelètica (EPM)?

L’electròlisi percutània és una tècnica de fisioteràpia invasiva que consisteix en l’aplicació d’un corrent galvànic a través d’una agulla de punció al teixit tou neuromusculoesquelètic, generant una resposta inflamatòria local i una resposta del sistema nerviós central per generar analgèsia i la reparació del teixit danyat.

A diferència d’altres tractaments que només busquen reduir el dolor, l’EPM actua directament a l’arrel del problema en induir un procés inflamatori fisiològic que promou la reparació real del teixit.

Per què serveix l’electròlisi percutània musculoesquelètica?

L’EPM s’empra principalment per tractar lesions cròniques de tendons, músculs i altres estructures del sistema musculoesquelètic. El seu èxit rau en la seva capacitat per tractar problemes que han estat resistents a altres teràpies convencionals.

Tractament de tendinopaties

Aquesta és una de les indicacions principals de l’EPM. Lesions com la tendinopatia rotuliana (genoll del saltador), tendó d’Aquil·les o maneguet rotador (supraespinós), epicondiàlgies, etc., responen molt bé a aquest tipus d’intervenció, ja que a més de l’analgèsia es promou la regeneració del col·lagen danyat.

Lesions musculars persistents

L’electròlisi percutània també és útil per tractar contractures cròniques, cicatrius internes i fibrosi muscular que impedeixen una recuperació completa després d” una lesió aguda.

De la mateixa manera, en lesions musculars com a trencaments recents que estan en procés de reparació, l’electròlisi fomenta una bona reestructuració del nou teixit i ajuda a disminuir el teixit cicatricial i que aquest sigui de millor qualitat.

Facitis plantar

La fàscia plantar encara que no sigui un tendó, la seva estructura de col·lagen i la disposició de les fibres fan que es comporti com un tendó. Per aquest motiu l’electròlisi està indicada per a fasciopaties, siguin agudes o cròniques.

Esquinços i entesopaties

També s’aplica en casos d” entesopaties (inflamació a les insercions dels tendons) i esquinços amb dolor residual. Ajuda a modular la inflamació crònica i reactivar el procés de curació.

Avantatges davant d’altres tractaments convencionals

L’EPM ha revolucionat el tractament de lesions cròniques a causa dels seus múltiples beneficis davant de tècniques tradicionals com ultrasò, teràpia manual, o fins i tot infiltracions de corticoides.

Principals avantatges:

• Precisió: Aplicació directa al focus de la lesió, gràcies a la guia ecogràfica.
• Efectivitat en lesions cròniques: Resultats positius fins i tot en casos on han fallat altres teràpies.
• Recuperació accelerada: Millora funcional notable en menys sessions.
• Sense fàrmacs: Estimula la curació natural sense necessitat de medicaments.
• Mínimament invasiva: No requereix cirurgia ni llargs períodes de repòs.

A Cesmar Llagostera realitzem aquest procediment seguint un protocol estandarditzat per garantir la seguretat i eficàcia del tractament.

Abans d’iniciar, fem una avaluació física, juntament amb una ecografia musculoesquelètica , per identificar amb precisió el teixit danyat i determinar si el pacient és apte per al tractament.

S’utilitza una agulla estèril molt fina, semblant a la d’acupuntura, que s’introdueix directament a la lesió, amb ajuda d’imatges en temps real mitjançant un ecògraf d’alta resolució.

Un cop col·locada l’agulla, es connecta al dispositiu generador de corrent galvànic. S” aplica un corrent molt controlat durant uns segons (generalment de 3 a 10), repetint-se en diverses ocasions, segons el protocol.

Tot i que el procediment pot generar molèsties lleus, no es considera dolorós en termes clínics. En general, la incomoditat és tolerable i acostuma a disminuir progressivament amb cada sessió.

En resum, l’electròlisi percutània musculoesquelètica és un tractament innovador i efectiu en el tractament de lesions cròniques de l’aparell locomotor.

Si patiu una lesió tendinosa o muscular que no millora amb tractaments convencionals, l’EPM podria ser la solució.

Si necessites ajuda, contacta amb Cesmar Llagostera per demanar cita.

The post Electròlisi Percutània Musculoesquelètica: què és i per a què serveix? appeared first on Cesmar Llagostera.

El vessament articular de genoll és una de les afeccions més comunes que tractem a CESMAR Llagostera. Molts pacients acudeixen a nosaltres amb preguntes com “Què passa si hi ha vessament de líquid al genoll?” o “Quant de temps triga a curar-se un vessament articular?”. En aquest article, resolem els dubtes més freqüents i us expliquem en què consisteix aquesta inflamació, per què es produeix i quines opcions de tractament oferim.

Què és el vessament articular de genoll?

El vessament articular és l’acumulació anormal de líquid sinovial a l’articulació del genoll. Aquest líquid, que normalment actua com a lubricant i protector, augmenta quan es produeix una inflamació com a mecanisme de defensa del cos. Per això, també se’l coneix com a vessament de líquid sinovial al genoll.

Aquesta inflamació pot ser conseqüència de diferents causes, com ara:

• Artrosi o desgast articular
• Esquinços o traumatismes
• Lesions de lligaments
• Artritis o altres malalties inflamatòries
• Meniscopatia

Què passa si hi ha vessament al genoll?

Una de les preguntes més freqüents és què passa quan s’acumula líquid al genoll. Aquesta situació provoca símptomes molestos com:

• Inflor visible
• Sensació de pressió o calor al genoll
• Dolor, especialment en moure o recolzar la cama
• Dificultat per flexionar o estendre l’articulació

Aquest excés de líquid no desapareix per si mateix en tots els casos, i pot limitar seriosament la mobilitat si no es tracta correctament.

Quin és el temps de recuperació d’un vessament articular al genoll?

El temps de recuperació d “un vessament articular de genoll depèn de la causa que l’hagi provocat i del tractament aplicat. En general:

• En casos lleus (com un esquinç), la recuperació pot portar entre 1 i 3 setmanes.
• Si hi ha artrosi o una lesió més complexa, es pot allargar a diverses setmanes o fins i tot requerir un seguiment prolongat.

Tractament del vessament de líquid sinovial al genoll

Quan un pacient arriba a consulta amb signes de vessament articular, el primer pas és identificar-ne la causa exacta mitjançant una valoració fisioterapèutica. Després, proposem un pla de tractament personalitzat. Al nostre centre utilitzem tecnologies avançades com la diatèrmia UHF, làser CO₂, electroteràpia tetrapolar i camp magnètic per reduir la inflamació, millorar la circulació, accelerar la reabsorció del líquid sinovial, millorar la mobilitat, estimular la recuperació tissular i afavorir la reabsorció del líquid acumulat. És indolor i s’aplica localment.

Quan visitar el fisioterapeuta?

Si notes inflor, dolor persistent o dificultat per moure el genoll, no ho deixis passar. Com més aviat es diagnostiqui i tracti el vessament articular, millors seran els resultats.

A CESMAR Llagostera disposem d’un equip especialitzat en fisioteràpia avançada i tecnologia d’última generació per ajudar-te a recuperar el benestar. Si necessites ajuda, contacta amb nosaltres per demanar cita.

The post Vessament articular de genoll: causes, símptomes i tractament appeared first on Cesmar Llagostera.