La fractura de Colles és una lesió força comuna al braç, especialment entre la gent gran o en situacions on algú cau cap endavant amb la mà estirada. Aquest tipus de fractura afecta la part distal del radi, que és l’os principal de l’avantbraç, i es distingeix per un desplaçament cap enrere del fragment distal, cosa que provoca la típica deformitat coneguda com a “dors de forquilla”.
Tot i que és una lesió comuna, entendre’n les característiques és clau per poder-la identificar i buscar una avaluació professional adequada.
Com passa realment una fractura de Colles?
En aquest tipus de fractura, la ruptura del radi sol passar a uns 2–3 cm de l’articulació del canell. El desplaçament cap enrere del fragment ossi provoca un canvi visible a l’anatomia del canell, cosa que permet sospitar que es tracta d’aquest tipus de fractura fins i tot abans de fer proves d’imatge.
És una lesió que sol aparèixer:
- Després d’una caiguda amb la mà estesa per frenar l’impacte.
- En activitats quotidianes on es perd lequilibri.
- En persones amb reducció de la densitat òssia, com a dones postmenopàusiques o persones amb osteoporosi.
Símptomes més habituals
Els signes i símptomes que comunament es presenten amb una fractura de Colles inclouen:
- Dolor intens i immediat després de limpacte, que augmenta amb el moviment.
- Inflor i tumefacció al voltant del canell, de vegades acompanyades d’hematomes.
- Deformitat visible, donant lloc a l’aspecte en “dors de forquilla”.
- Limitació funcional, dificultant o impedint moure el canell o els dits.
- Dolor a la palpació i sensibilitat a la zona afectada.
- Formigueig, entumiment o debilitat, especialment si hi ha irritació o compressió del nervi mitjà.
La combinació de dolor, inflamació i deformitat generalment és un indici clar que hi podria haver una lesió.
Qui té més risc?
La fractura de Colles pot afectar qualsevol persona, però és més comú a:
- Gent gran, especialment amb fragilitat òssia.
- Dones postmenopàusiques.
- Pacients amb osteoporosi o malalties òssies.
- Persones que fan activitats on les caigudes són freqüents.
La prevenció es basa en enfortir els ossos, fer exercici, mantenir bons hàbits posturals i crear un entorn segur per evitar caigudes.
Diagnòstic
La forma més ràpida de diagnòstic i la més utilitzada és mitjançant una radiografia, ja que permet observar correctament l’estat de l’os, si hi ha fractures i si estan o no desplaçades.
Una altra forma de diagnòstic seriosa mitjançant una ressonància magnètica, que podria estar més indicada si el metge sospita una lesió més severa de les parts toves, és a dir, que la fractura de l’os hagi causat danys també en musculatura, tendons, lligaments, gots o nervis.
Tractament
Com en totes les lesions s’ha de fer una exploració correcta i definir en quina fase de la lesió ens trobem per valorar correctament quin abordatge terapèutic és el més indicat. Tot i així, per norma general l’objectiu és fomentar la bona reparació de l’os, buscant que la fractura es curi el més ràpida possible, i la forma d’aconseguir-ho és mitjançant diatèrmia UHF per revascularitzar tota la zona de la lesió i estimular amb magnetoteràpia per millorar la qualitat dels teixits, permetent que el nou teixit sigui de millor qualitat.
La fractura de Colles és una de les lesions més freqüents al canell, i generalment passa quan algú cau sobre la mà estesa. Identificar els seus símptomes —com el dolor intens, la inflor i la deformitat típica— és fonamental per buscar atenció mèdica el més aviat possible.
Si necessiteu una valoració personalitzada, a Cesmar Llagostera us acompanyem amb un enfocament integral i amb la tecnologia adequada que us ajudarà per a la vostra correcta recuperació.