dona indicant dolor a la mandíbula per bruxisme

El bruxisme consisteix a activar de forma repetitiva i involuntària els músculs de la mandíbula fora del moment de mastegar: estrènyer les dents , grinyolar-los o empènyer la mandíbula són les manifestacions més habituals. El seu origen és multifactorial –no hi ha una causa única– i l’estrès és un dels factors que més es repeteix.

Tipus de bruxisme

Bruxisme del somni

Passa mentre dormim. No es considera un trastorn en si mateix, però si es manté en el temps, pot derivar en problemes de l’articulació temporomandibular i dolor bucal.

Es relaciona amb els microdespertars, l’activitat cerebral durant el son i la regulació del sistema nerviós central. Sol anar de la mà del bruxisme de vigília: és habitual que qui estrenyi les dents de dia també ho faci a la nit.

Bruxisme de vigília

És el que passa durant el dia. A la majoria de persones passa inconscientment, sobretot en moments d’estrès, fatiga o concentració intensa.

Factors de risc

Els principals són l’estrès, l’ansietat, les alteracions del son, certes condicions genètiques, alguns medicaments i consum de cafeïna, alcohol, tabac o altres substàncies.

La mossegada o la posició de les dents causen bruxisme?

L’evidència actual no mostra una relació clara entre la manera com encaixen les dents (l’oclusió) i el fet de patir bruxisme o tenir més probabilitat de patir-ho.

Per què es recepten fèrules si no corregeixen la mossegada?

Les fèrules no es fan servir per corregir les dents, sinó per protegir la boca. En prémer i moure la mandíbula s’accelera el desgast dental, i la fèrula actua com a barrera davant d’aquesta fricció. La funció principal és protectora, no correctiva.

Com es diagnostica?

El diagnòstic l’ha de fer un especialista, però hi ha senyals que poden fer sospitar que hi ha bruxisme:

  • Prémer o grinyolar les dents de forma habitual.
  • Desgast dental visible.
  • Hipertròfia del múscul masseter.
  • Marques de les dents a la llengua o les galtes.

En alguns casos, es pot recórrer a la polisomnografia amb electromiografia, encara que el seu ús per al diagnòstic és poc freqüent.

Tractament

No hi ha un únic tractament vàlid per a tots els casos: la combinació de mesures sol donar el millor resultat.

  • Educació i hàbits: ser conscient del problema ja millora el pronòstic. Evitar obrir massa la boca, no mastegar xiclet de manera prolongada i aprendre a detectar l’hàbit d’estrènyer durant el dia.
  • Fisioteràpia: exercicis de mobilitat i relaxació muscular, teràpia manual, millora de la coordinació bucal i enfortiment de la musculatura masticatòria quan hi ha atròfia.
  • Medicació: orientada a controlar el dolor o relaxar la musculatura, no a guarir la causa de fons.
  • Toxina botulínica: la toxina botulínica tipus A pot reduir la força muscular en casos molt concrets de bruxisme intens o dolor refractari. No és un tractament de primera línia, però és una opció quan l’abordatge habitual no és suficient.

Pronòstic

El pronòstic general és bo: moltes persones milloren amb mesures senzilles o amb poques sessions de teràpia. Si portes setmanes o mesos amb dolor a la boca i busques tractament del bruxisme a Girona , a CESMAR t’ajudem a trobar la causa ia dissenyar un pla adaptat al teu cas.

Article revisat per l’equip clínic de CESMAR – Centre de Medicina Física i Rehabilitació. Darrera actualització: juliol 2026. La informació continguda té caràcter divulgatiu i no substitueix el diagnòstic mèdic individualitzat.