Aixafament vertebral: tractament per alleujar el dolor

La columna vertebral consta de 24 vèrtebres i el sacre. Els ossos de l’esquena suporten la major part del pes del cos i, per tant, estan sota molta pressió. La funció principal de la columna vertebral humana és mantenir la postura alçada, permetre els moviments de flexió del tronc i protegir la medul·la espinal. Entenem per aixafament vertebral aquella pèrdua d’alçada de la part anterior del cos vertebral o de la seva porció central almenys en un 20% respecte a l’alçada de la porció posterior o respecte a vèrtebres adjacents.

Hi ha tres factors lesionals diferenciats: malaltia o canvis ossis degeneratius com l’osteoporosi o l’artrosi, un traumatisme com una caiguda o un accident i un esforç brusc o elevat.

La fractura o aixafament vertebral es pot reconèixer en el moment que es produeix com un dolor agut d’alta intensitat a escala dorsolumbar (les zones més sovint afectades són les dorsals baixes i les primeres lumbars) seguit d’un dolor sord persistent de mitjana/baixa intensitat, acompanyat d’una disminució de la talla i una curvatura anterior de la columna. Hi ha casos on les fractures poden ser asimptomàtiques i la troballa és casual, normalment en una radiografia sol·licitada per un altre motiu.

 

Tractament per alleujar el dolor de l’aixafament vertebral

 

El tractament bàsic és la immobilització mitjançant l’ús de cotilla en els 2 primers mesos; encara que el dolor persisteix aproximadament entre 5-6 mesos des de la fractura. En l’abordatge terapèutic hem de diferenciar els objectius a curt i mitjà i llarg termini.

A curt termini, l’alleujament del dolor i la represa de les activitats de la vida diària són els objectius principals. El tractament local que realitzem a Cesmar és per revascularitzar la zona, activant la consolidació i reduint el dolor. A mitjà-llarg termini, els objectius són la prevenció de noves fractures, la rehabilitació física i la recuperació funcional.

És important educar el pacient per a les activitats de la vida diària, adequant les demandes estàtiques i dinàmiques a la resistència intrínseca de la columna, intentant evitar els moviments i activitats que suposen forces compressives sobre la columna vertebral.