Com hem comentat en altres publicacions, la fibrosi postintervenció quirúrgica ocorre durant el procés de formació de teixit cicatricial als llocs on s’ha realitzat una cirurgia o s’ha produït una ruptura de fibres.
El teixit cicatricial és una resposta normal del propi procés de curació de ferides del cos, un teixit que no disposa de gaire flexibilitat i no té la mateixa qualitat que un teixit sa, durant aquest procés, si el teixit cicatricial és excessiu o aquest es genera de forma desorganitzada pot generar aquesta fibrosi i tenir complicacions i molestes.
Per què quan es parla de fibrosi es refereixen a fibrosi postintervenció quirúrgica?
Bàsicament es refereix normalment a fibrosi postintervenció quirúrgica pel fet que durant una operació es tallen parts toves per poder realitzar la cirurgia, ja sigui muscular, articular o d’òrgans vitals. Tot i que després ho fan tot, el cos deu i genera un procés de reparació dels teixits on es formaran les cicatrius.
Durant aquest procés, en funció de diferents factors (com, per exemple, l’edat, la resposta pròpia del cos, la zona de la cicatriu, abordatge realitzat i, per descomptat, la rehabilitació i la recuperació), fan que es pugui generar teixit pseudofibròtic o fibròtic.
Però és important tenir en compte que podem haver generat aquest teixit fibròtic sense necessitat d’una cirurgia; per exemple, aquest es pot generar a causa d’una lesió. Ja sigui una ruptura muscular, oa causa d’alguna fractura que es desplaci i generi danys a les parts toves del voltant.
Com puc sospitar que pugui tenir fibrosi?
Tenir una cicatriu visible o en algun teixit a causa d’operacions o lesions, no necessàriament desencadena una fibrosi. És important que el teixit cicatricial tingui una bona flexibilitat, que no genera molèsties ni dolor.
Per exemple, si fent esport has tingut alguna lesió muscular o una cirurgia, aquesta, encara que sigui petita, pot generar teixit fibròtic, si en entrenar o realitzar activitats, notes rigidesa al múscul o la zona de la cicatriu, notes els teixits molt menys flexibles, amb sensació de tibantor en què no et sents còmode. És probable que hagi teixit fibròtic.
Diagnòstic
El diagnòstic correcte del teixit fibròtic és mitjançant ressonància magnètica i/o ecografia, on es poden observar correctament els teixits tous i localitzar les zones amb teixit fibròtic.
Prevenció i tractament
Tractaments com la diatèrmia UHF i la fisioteràpia invasiva, són especialment efectius per al tractament i la prevenció del teixit fibròtic, ja que en revascularitzar la zona faciliten la correcta reparació del teixit i la flexibilització del mateix, ajudant en la prevenció evitant que es generi teixit fibròtic o ajudant a reduir-lo.
Si necessiteu una valoració personalitzada, a Cesmar Llagostera us acompanyem amb un enfocament integral i amb la tecnologia adequada que us ajudarà per a la vostra correcta recuperació.